Orquestra de Cambra d'Andorra. Gerard Claret, concertino. Cor Vivaldi. Òscar Boada, director.

Església del Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

26 de juliol del 2001.

música.

05/08/2001
Lloc: Dia: Festivals i festivals ORIOL PONSATÍ I MURLÀ
Hi ha festivals i festivals: n'hi ha que s'estalvien de passar el risc d'una proposta innovadora; altres que ho intenten i la vessen, i altres que se'n surten. El cartell que dijous presentava el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols era d'aquests últims: sumava els esforços de dues formacions absolutament capdavanteres en la interpretació musical catalana (Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i Cor Vivaldi) i amb l'al·licient d'un Mozart no pas dels més sentits: les Vespres solemnes K 339.
Abans d'ajuntar esforços en la segona part, però, les dues formacions van tenir l'oportunitat de mostrar, una vegada més, el valor del seva labor respectiva; l'orquestra amb la Sonata III de Rossini la interpretació, impecable, l'obra, avorridíssima i el cor amb la fenomenal Missa brevis de Britten (llàstima de no haver pogut disposar d'un acompanyament d'orgue autèntic) i la poc divulgada Ave Maria de Gustav Holst.
Malgrat l'altíssim nivell en què ens va situar l'arribada de la mitja part, el plat fort de la nit era sens dubte la unió dels dos conjunts. Així, la segona part es va iniciar amb el celebèrrim Ave verum corpus K 618 de Mozart, deliciosa partitura, tan sovint destrosada, i les Vespres del mateix autor. L'església del monestir, plena de gom a gom, va acollir amb justificat entusiasme una esplèndida partitura mozartiana que, com tantes, la història de la interpretació ha deixat incomprensiblement força de banda. Ens fan falta propostes creatives com la de Sant Feliu si volem que els nostres festivals siguin realment quelcom més que un imant per al turisme.